“Especialitat petita, hospital gran i especialitat gran, hospital petit”
El Dr. Gianni Lucchetti és el director del Servei de Medicina Interna del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). La Medicina Interna és la primera especialitat, juntament amb Medicina Familiar i Comunitària, en què el Consorci va començar a impartir docència, l'any 1990. Ara, parlem amb el cap del Servei per conèixer una mica més aquesta especialitat i el mètode docent del CHV.
Podria explicar-nos què és la Medicina Interna?
La Medicina Interna és difícil de definir. Durant cinc anys com a resident et formes per atendre malalts o diagnòstics complexos, però jo crec que ser internista és un objectiu de tota la vida, mai deixes d'aprendre. El que jo crec que defineix més l'internista és la seva mirada holística, ja que ha de ser capaç d'entendre les malalties des d'una globalitat. Potser no té totes les solucions, però l'internista sap quines preguntes cal fer per trobar el diagnòstic.
Com s'organitza la formació en aquesta especialitat?
L'especialitat de Medicina Interna és una formació de cinc anys. El primer es desenvolupa dintre del Servei, i és un any en què bàsicament els residents descobreixen tot el que hauran d'aprendre. Durant el segon i tercer any, els especialistes en formació roten per les diferents especialitats per ja, durant el quart i cinquè any -de nou al Servei-, acabar de polir i integrar tot el coneixement.
Quin és el mètode d'aprenentatge que s'empra al CHV?
Al Consorci hem tingut la sort que alguns adjunts del Servei han posat en pràctica a la Universitat de Girona, on imparteixen docència, el mètode ABP (Aprenentatge Basat en Problemes), que penso que és molt apropiat en el cas de la Medicina Interna, pel que l'hem traslladat també a la docència al centre. Es tracta d'un mètode de gestió del coneixement, que és el que un internista ha de fer en el seu dia a dia. En aquest marc, es fan seminaris trimestrals de casos clínics complexos.
Què destacaria de la formació al Consorci?
Penso que un dels grans avantatges que té el Consorci respecte d'altres centres és la proximitat. Fem el seguiment dels residents dia a dia, estem en un hospital on ens veiem, som col·legues de treball. Això ens permet detectar a temps les mancances o necessitats que pugui tenir cada metge i poder-les corregir.
Per acabar, què diria als futurs residents a l'hora de triar centre?
El meu principal consell és que el millor és cursar una especialitat petita en un hospital gran, però una especialitat gran en un hospital més petit. En el cas del CHV, com a hospital comarcal, crec que tenim prou volum d'activitat com per adquirir una formació sòlida, però a més amb avantatges com la proximitat, el fet de no ser un número si no una persona més de l'equip, amb noms i cognoms.